12 feb Taula rodona: Cap a un nou paradigma turístic

TURISME I SOSTENIBILITAT: Destins turístics madurs

Destinacions turístiques madures: Què en podem fer?

El passat dia 12 de febrer, amb la presència de més de 60 assistents, va tenir lloc a la Sala d’Actes del COAC una taula rodona al voltant de les destinacions turístiques madures

Gràcies per la vostra participació, col.laboració

La Directora General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Marian Muro i Lluís Grau per part d’AuS, van fer la presentació de la taula rodona, moderada per la periodista Esther Sardans.
Presentació:

Les ponències van ser a càrrec de:
Silvia Banchini, Directora d’Intelligent Coast Group, especialistes en economia urbana, turisme, nous desenvolupaments urbans i el impacte de l’economia del coneixement, la creativitat i el talent en la planificació urbana.
Ponència: Resiliència, Competivitat i Intel•ligència. 3 claus per a la reestructuració dels destins turístics madurs. El cas del Ibiza Music Cluster.

Entre altres temes, la Silvia Banchini va parlar de la importància de deixar de veure el turisme de masses com un problema i començar a explotar-ne les possibilitats: ja que el nostre país és una de les principals destinacions mundials, val la pena invertir en I+D i exportar aquest coneixement que es pugui generar.

Biel Horrach, arquitecte i urbanista combina la docència i la recerca a la Universitat Politècnica de Catalunya amb el desenvolupament de projectes a MED Consultores (especialistes en Turisme, Urbanisme i Ordenació del Territori), d’on n’és director.
Ponència: El repte de la sostenibilitat dels destins turístics madurs de la Mediterrània. El cas de Platja de Palma.
El Biel Horrach va explicar el cas de Platja de Palma, on s’ha volgut revaloritzar el patrimoni natural i construït, i on també s’ha volgut potenciar la interactuació entre el visitant i l’habitant permanent.

Gerardo Wadel, arquitecte fundador de l’assessoria ambiental Societat Orgànica conjuga la seva activitat amb la recerca i la docència a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat Ramón Llull.
Ponència: Model de reconversió d’edificis turístics.
El Gerardo Wadel ens va presentar l’estudi fet sobre un edifici hoteler a Palma destinat a aconseguir la reducció de la demanda energètica en un 50%. El cost econòmic de la rehabilitació energètica d’aquest edifici es va valorar en uns 300 euros/m2.

A més, afegim article complet de Gerardo Wadel. Rehabilitació d’edificis sota objectius de reducció d’impacte ambiental: un cas pilot d’habitatge plurifamiliar en l’àrea de Platja de Palma
http://informesdelaconstruccion.revistas.csic.es/index.php/informesdelaconstruccion/article/view/1277/1361

Mireia Vergès, arquitecta fundadora de AGVA SCP, que ha centrat la seva recerca en Perspectiva històrica i reptes futurs del Turisme al Maresme.
Ponència: Sostenibilitat del turisme a l’alt Maresme. Estratègies per contribuir a la sostenibilitat del destí turístic i lluitar contra l’estacionalitat.
La Mireia Vergès va posar de relleu el problema de l’estacionalitat en la ocupació dels edificis hotelers i vacacionals, i del cost de manteniment que això implica. L’aposta per un turisme destinat a la gent gran, menys afectat per l’estacionalitat, implicaria l’adaptació dels edificis a les necessitats d’aquest sector de població i el reforç dels serveis d’atenció mèdica, molt valorats pels turistes estrangers de la tercera edat.

fila 0 participació de:
Agàpit Borràs, arquitecte, molt vinculat al Maresme i a l’estudi del seu territori
Esteve Coromines, arquitecte-urbanista de l’estudi Land Urbanisme i Projectes S.L.P.
Albert Cuchí, arquitecte, professor de construccions arquitectòniques de la UPC
Sebastià Jornet, arquitecte, president Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya
Joan Manuel Ribera, consultor de Turisme i Coordinador del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2020.
Lluís Comeron Degà del col.legi d’Arquitectes.

La pregunta de si el turisme de masses pot ser sostenible va obrir ell debat posterior, on es van tocar diferents temes i es van sentir opinions molt diverses.
Des de l’asseveració que el turisme de masses és insostenible per definició (per la mobilitat i l’estacionalitat), es va passar a l’afirmació que és el menys insostenible.
I dins d’aquest turisme de masses, el turisme urbà, de concentració, sembla ser el menys insostenible de tots: el repte resideix en com distribuir la càrrega per tal que l’habitant de la ciutat no se senti envaït, potser amb la promoció de la participació ciutadana en la presa de decisions.
També es va parlar de la importància de la planificació i la gestió, posant com a bon exemple la feina de l’ajuntament de Girona i com a exemple pèssim la idea d’Eurovegas o Barcelona World: cal repensar el turisme a llarg termini.
La gestió de l’aigua, la preservació de la riquesa paisatgística i la reducció de la oferta turística obsoleta van ser altres temes tractats al debat, que va finalitzar sense resposta per una pregunta formulada per un dels assistents: tenim un pla B per quan la mobilitat deixi de créixer, ja sigui per consciència ecològica o per la reducció de la producció de petroli?
Intentarem buscar repostes en les properes jornades dedicades al turisme i la sostenibilitat.
Vídeo debat 1 de 3

Vídeo debat 2 de 3

Vídeo debat 3 de 3