Els determinants ambientals representen un 24% de la càrrega de morbimortalitat global, però el més important és que molt d’ells són prevenibles. Per avançar en la seva mitigació, és fonamental la col·laboració entre responsables polítics, professionals sanitaris i d’altres àmbits i la societat. Sota aquesta premissa, els passat 14 i 15 de març es va celebrar el II Congrés de Medicina i Salut Ambiental, organitzat per la Societat Catalana de Salut Ambiental (SOCSA) a l’Edifici CAMPUS FUNDACIÓ de la Fundació Sanitària Mollet. Aquest event s’ha convertir en un fòrum clau de debat i cerca de solucions innovadores, saludables i sostenibles. En aquesta edició, la membre de la junta d’AUS, Sònia Hernández-Montaño, va participar moderant una taula rodona i compartint experiències amb grans referents en salut ambiental.
Arquitectura i salut: un vincle imprescindible
La SOCSA és un punt de trobada per a professionals de diverses disciplines—metgesses, biòlogues, químiques, enginyeres i arquitectes—amb l’objectiu d’abordar els reptes en salut ambiental de manera transversal. Per la Sònia Hernández-Montaño, aquest congrés ha estat una oportunitat per aprofundir en els vincles entre arquitectura i biologia, i reflexionar sobre com els espais influeixen en la nostra salut.
Les taules de debat: principals temes abordats
Canvi climàtic i salut: L’augment dels esdeveniments climàtics extrems exigeix l’aplicació de mesures preventives eficaces. En aquest sentit, es van destacar iniciatives com l’ús d’eines científiques per predir desastres, la implementació de solucions basades en la natura i una millor coordinació administrativa per optimitzar els sistemes d’alerta i resposta davant emergències. També es va posar de manifest la necessitat d’un Pla Nacional d’Atenció Psicològica específic per a crisis i situacions d’emergència.
Contaminació i salut infantil: Es va analitzar la vulnerabilitat dels primers 1.000 dies de vida davant l’exposició a contaminants ambientals, posant especial atenció als disruptors endocrins i al seu impacte a llarg termini en la salut infantil. Es van exposar diverses estratègies per incrementar la conscienciació i impulsar canvis progressius en la societat, amb l’objectiu de reduir-ne l’exposició i els efectes adversos.
Preservació de l’aigua i salut pública: Garantir la qualitat de l’aigua passa per la protecció del seu cicle natural. En aquesta línia, es va avaluar la normativa vigent i es van identificar els contaminants més freqüents. A més, es va presentar un cas pràctic de descontaminació en origen dins d’un hospital, destacant-lo com a model de bones pràctiques per a futures iniciatives.
Infraestructures sanitàries sostenibles i accessibles: Els espais sanitaris han de ser, a més de sostenibles, saludables i inclusius. La gestió sanitària ha de minimitzar la seva petjada ambiental adoptant un enfocament One Health, que considera la interconnexió entre la salut humana, animal i ambiental.
En aquesta taula rodona, la Sònia Hernández Montaño va debatre amb experts sobre els impactes ambientals del sector sanitari i la necessitat de repensar el disseny dels hospitals. Van participar-hi Miguel Ángel Martínez Sánchez (Fundació Sanitària Mollet), Jordi Pujadas (ICS), Almudena Alameda (Universitat Rey Juan Carlos), el Dr. Ernest Millán (Hospital de Mollet) i la Dra. Mar Gili (SOCSA).
Entre les qüestions més rellevants abordades a la taula, van destacar:
- Impacte ambiental més enllà del CO₂: És essencial tenir en compte no només les emissions de carboni, sinó també els efectes físics, químics i biològics dels espais sanitaris en la salut de pacients i professionals.
- Accessibilitat per a persones amb sensibilitat química múltiple, fibromiàlgia i electrohipersensibilitat: Els hospitals han de garantir entorns segurs per a tots els pacients, adaptant els espais a les seves necessitats.
- Disseny saludable: Cal prioritzar l’ús de materials lliures de tòxics, implementar sistemes d’il·luminació cronobiològica i millorar la qualitat ambiental interior per afavorir la salut i el benestar de les persones.
Impacte de la tecnologia en la salut: El creixent ús de les tecnologies de la informació està generant nous reptes per a la salut física i mental. En el congrés, es va debatre sobre els efectes de l’exposició crònica a radiacions no ionitzants i la seva possible relació amb patologies emergents com l’electrohipersensibilitat. A més, es va posar el focus en els riscos de la hiperconnectivitat, alertant sobre el seu impacte en la salut mental i la necessitat de mesures preventives per minimitzar aquests efectes adversos.
Malalties ambientals emergents: Patologies com la sensibilitat química múltiple, la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i l’electrohipersensibilitat continuen sent objecte de debat en alguns sectors sanitaris, malgrat les evidències creixents sobre la seva base ambiental. Es va remarcar la importància d’un enfocament integral que garanteixi un diagnòstic precoç, una atenció especialitzada i l’adaptació dels entorns per respondre a les necessitats específiques de les persones afectades.
El camí a seguir
La clausura del congrés va comptar amb la participació de la secretària de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, la Sra. Carmen Chacón, qui va destacar la necessitat d’integrar la salut ambiental en les polítiques públiques. En aquest marc, es van presentar estratègies clau per enfortir la relació entre salut i medi ambient, com la incorporació dels determinants ambientals en la història clínica, la promoció de formació transversal en universitats i programes especialitzats, el desenvolupament d’iniciatives de divulgació comunitària i el reforç del control del compliment de les normatives ambientals.
Aquest congrés ha estat una crida a l’acció per avançar cap a un futur més saludable i sostenible, impulsant iniciatives que situïn la salut i el medi ambient com a eixos essencials del benestar col·lectiu.
Des d’AUS, celebrem la participació de la Sònia Hernández-Montaño en aquest espai de debat i reafirmem el nostre compromís de continuar treballant per posar la salut i la sostenibilitat al centre de l’arquitectura.
Pots llegir l’opinió personal de la Sònia Hernández Montaño a través de l’article que va escriure al seu blog aquí.