III Congrés d’Arquitectura i Salut

PRESENTACIÓ

El Congrés, del 21 i 22 de maig 2015 al CoAC, gira al voltant de quatre taules rodones i una conferenciant principal. Com en els anteriors congressos es tracta d’exposar i debatre al voltant d’interrogants que, des de l’organització, es plantegen als ponents, a la fila zero i als assistents.

Com en anteriors edicions es procura un entorn coherent amb la filosofia dels mateixos, uns pica-pica ecològics i saludables, i una petita mostra de materials saludables.

CONFERENCIANT INVITADA
 
Anupama Kundoo

Arquitecta índia de reconegut prestigi internacional, fundà en 1990 el seu estudi a Auroville. Actualment te un altre estudi a Madrid. Des dels seus inicis, el seu treball s’ha centrat en la recerca de materials i en experimentar per produir una arquitectura innovadora de baix impacte ambiental i adequada al context socioeconòmic, aconseguint alhora l’excel•lència arquitectònica. Emprant fang, fusta, bambú i materials reciclats ha concebut i realitzat edificis que resolen les necessitats socials i la seva bellesa no te res a envejar d’altres edificis construïts amb pressupostos d’escàndol.

Taula 1.- SOSTENIBILITAT I SALUT, EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I ESPAIS SALUDABLES
Les noves directrius de construir i rehabilitar edificis sota concepte d’eficiència energètica, i arribant a consum “quasi nul”, obre el debat de com executar per arribar a garantir aquests estàndards d’eficiència energètica sense comprometre la salut de les persones. Com compatibilitzar edificis hermètics, tecnificats, garantint la qualitat de l’ambient interior i evitant la síndrome de l’edifici malalt? On està el límit?

Taula 2.- DIVULGACIÓ D’EXEMPLES DE BONES PRÀCTIQUES EN ARQUITECTURA
Amb el coneixement actual, les bones pràctiques en arquitectura son aquelles que inclouen conceptes e indicadors de sostenibilitat ambiental, d’eficiència energètica i de qualitat de l’ambient interior que garanteixi el confort i la salut de les persones. Com es difonen aquests exemples d’arquitectura sostenible i saludable? Quin interès desperta? Com arriben a la societat?

Taula 3.- MODELS D’ARQUITECTURA AUTOGESTIONADA I PARTICIPATIVA
Els canvis socials i econòmics duen a canvis en els models de gestió en arquitectura.  Quines fórmules s’adiuen més a aquests nous temps? És possible un model de gestió sense líder? Desmitifiquen la figura de l’arquitecte més patum?  Com s’amalgama l’organització, amb l’empoderament personal, els materials naturals amb menys experiència de gestió,…? Com s’educa als futurs professionals des de les escoles d’arquitectura?

Taula 4.- PROGRÉS I INNOVACIÓ EN MATERIALS I SISTEMES SALUDABLES
Aconseguir arribar a una escala més gran, minimitzant els temps i els costos de l’ús de materials naturals, tècniques constructives més sostenibles, saber innovar sumant tecnologia i salut, evitar repetir innovar sense aplicar el principi de precaució. Com conciliar amb el progrés?

photo credit Caitlin Moore