Perquè construïr amb palla? I com fer-ho correctament?
El passat divendres 22 de Febrer vam celebrar una taula rodona amb:
l’arquitecte Mirco Zecchetto, que ens va presentar la III trobada Xarxa de Construcció amb Palla que tindrà lloc els dies 7, 8 i 9 de juny a Les Obagues, Juneda, Lleida. També ens va parlar del Boletín Brizna, de la Red de Construcción con Paja (RCP), que es pot trobar a la web www.casasdepaja.org
l’arquitecta Valentina Maini, que ens va explicar quina és realitat i les perspectives d’aquesta tècnica en Europa. Per començar ens va presentar un curs on-line que està preparant junt amb l’enginyer Oliver Style; aquest curs serà una manera de difondre la informació i arribar a més gent. A continuació ens va resumir la història de la construcció amb palla, des dels seus orígens (ja fa més d’un segle( als EEUU fins a la situació actual. Va incidir en la importància del treball en xarxa, de l’aprenentatge en comú, i va ressaltar que aquest tipus de construcció revaloritza els oficis tradicionals. Això, entre altres coses, permet que els arquitectes ens reapropiem del nostre paper de directors del procés constructiu, ja que ,en tractar-se majoritàriament d’experiències d’autoconstrucció, la figura del constructor moltes vegades desapareix. També ens va parlar de l’aparició de productes prefabricats, presents a la resta d’Europa i EEUU, del context normatiu, de la publicació d’un assaig de resistència al foc i de la recent aprovació de la normativa francesa.
l’arquitecta tècnica Maren Termens, que ens va explicar la importància de la formació, a poder ser gratuïta, de tècnics en aquest tipus de construcció. Actualment la RCP participa en el procés de preparació d’un programa formatiu homologat de 200 hores i que s’està duent a terme amb la participació de les xarxes d’altres 6 països europeus ( França, Àustria, Alemanya, Eslovàquia, Gran Bretanya i Holanda) gràcies a la obtenció d’una segona beca Leonardo strawbale. Cada 3 mesos es fa una trobada en un dels països participants per preparar les unitats lectives. De fet, la xarxa francesa i l’alemanya ja estan impartint el programa formatiu de manera oficial. En el nostre país encara no tenim accés a aquesta formació, però al Baix Empordà es pot assistir al “Taller de palla” (http://hortadelaviola.org/taller-de-palla), una formació reduïda orientada sobretot a autoconstructors però que aquest any ofereix també formació especialitzada per a tècnics.
l’enginyer Oliver Style, que ens va presentar un estudi d’eficiència energètica on es compara un edifici de referència, construït de manera “estàndar” i que compleix el CTE, amb un edifici construït amb palla a Garriguella. L’estudi posa de manifest que l’edifici de referència té molta més energia embeguda i una major demanada de calefacció. També demostra que el mur de palla resulta molt eficaç com aïllant tèrmic, i que cal parar molta atenció als detalls de fusteria per evitar pèrdues d’energia. Un edifici amb parets de palla té una demanda energètica molt més baixa, i a més evita discomfort tèrmic i condensacions, en tenir una temperatura radiant major que una façana convencional: obtenim més comfort utilitzant menys energia. En canvi, a l’estiu l’escassa inèrcia del mur de palla provoca un sobrescalfament que es pot corregir lleument ampliant el gruix del revestiment d’argila de la cara interior. En climes càlids, a més del tenir molta cura en el disseny de les obertures, la façana ventilada resulta una opció molt recomanable.
Gràcies a les preguntes posteriors vam saber , per exemple, que el sistema constructiu amb palla produeix molt pocs residus, tot i que actualment no es pot justificar en l’estudi de gestió de residus ja que les fitxes proporcionades pel COAC no ho contemplen.
I com a recomanació per identificar la renovabilitat dels materials a emprar, la Valentina Maini va suggerir preguntar-nos: es pot menjar? Si la resposta és afirmativa, és que es tracta d’un material adequat.
Test de resistència a sisme de les cases de palla
Vídeo instructiu de Werner Schmidt (arquitecte suís)